Una sola configuració de formes pot admetre més d’una lectura. Aquí no hi ha res amagat ni res que es transformi: els mateixos contorns serveixen dues imatges alhora, i el canvi passa en qui mira.
Què hi veus?
Mira l’obra una estona sense marques.
Després tria una lectura i comprova on es recolza.
SENSE MARQUES
L’obra originalRecorre les dues lectures amb les fletxes.
1938
La imatge desapareix · 1938
↑ Mira l’obra
Un quadre dins un altre quadre
La imatge desapareix parteix d’una pintura del segle XVII: Dona de blau llegint una carta, de Johannes Vermeer. Dalí en conserva l’escena —la figura de perfil, la carta, la llum lateral, el mapa a la paret— i la reorganitza perquè el conjunt admeti una segona lectura.
Aquesta segona figura és el rostre de Diego Velázquez. Amb una sola imatge, Dalí reuneix dos pintors que admirava i converteix l’homenatge en un exercici de percepció: reconèixer l’un implica, momentàniament, perdre l’altre.
El dibuix com a assaig de la mirada
La doble lectura no és una casualitat: es prepara. A l’estudi previ, Dalí treballa el punt exacte en què una zona de llum pot funcionar com un nas i una màniga, com un bigoti.
Al dibuix, el rostre apareix gairebé sol. A la pintura, en canvi, ha de conviure amb l’escena d’interior sense esborrar-la. Aquest equilibri és el que fa que la imatge pugui anar i venir davant nostre.
Enigma sense fi · c. 1938
↑ Mira l’obraSis lectures en una sola pintura
El mètode paranoic-crític, que Dalí sistematitza durant els anys trenta, no consisteix a amagar figures: consisteix a obtenir una imatge que, sense alterar cap dels elements que la formen, pot ser un subjecte completament diferent del primer.
Enigma sense fi porta aquest joc al límit. Al catàleg de la primera exposició on es va presentar, Dalí mateix va publicar les guies de tot el que s’hi pot arribar a descobrir:
- Platja del cap de Creus amb dona asseguda d’esquena sargint una vela i vaixell
- Filòsof estirat
- Rostre del gran ciclop cretí
- Llebrer
- Mandolina, fruiter amb peres, dues figues sobre la taula
- Animal mitològic
50 quadres abstractes que a dos metres es converteixen en tres Lenins disfressats de xinès i a sis metres formen el cap d’un tigre real · 1962
↑ Mira l’obraLectures que depenen de la distància
En aquesta obra de 1962, el títol funciona com unes instruccions d’ús. La superfície es divideix en mòduls que, de prop, es llegeixen un per un: ulls, boques, taques de color.
En allunyar-se, el detall es perd i les taques s’agrupen en una sola figura. Aquí la distància fa la feina que en altres obres fa el contorn: no canvia la pintura, canvia la quantitat d’informació que ens arriba.
Com canvia la lectura d’una mateixa forma?
Una doble imatge no amaga una figura sota una altra. Els elements que dibuixen la primera són exactament els mateixos que dibuixen la segona: el que canvia és com els agrupa la mirada.
Tendim a tancar contorns i a completar formes que ja coneixem. Quan una taca pot pertànyer a dos conjunts alhora, l’obra queda oberta: podem passar d’una lectura a l’altra tantes vegades com vulguem, però costa sostenir-les totes dues al mateix temps.
Cap línia no s’ha mogut entre les dues lectures.
Només ha canviat quines formes agrupem i quines deixem de banda.
Continua explorant
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur sadipscing elitr, sed diam nonumy eirmod tempor invidunt ut labore et dolore