Sobre el paper no hi ha cap figura reconeixible: una taca corba, estirada, gairebé matèrica. La deformació no és un estil, és un càlcul. Falta la peça que la desfà.
Què hi veus?
Mira primer la làmina: només hi ha una taca corba.
Després fes scroll per descobrir la il·lusió que proposa Dalí.
La reproducció de la transformació s’activarà quan el vídeo estigui disponible.
El crani. Sèrie: Anamorphoses, 1972
Reproducció
Una imatge que espera el seu mirall
Les anamorfosis són imatges deliberadament distorsionades que només recuperen la forma recognoscible quan s’observen des d’un punt de vista concret o amb l’ajuda d’un dispositiu reflectant.
Aquesta pertany al segon grup. La làmina no funciona sola: al centre s’hi col·loca un cilindre reflectant i, des de la posició prevista, la imatge es recompon sobre la superfície corba. Llavors apareix el crani que dona títol a l’obra.
L’obra i el dispositiu són, per tant, inseparables: sense el mirall no hi ha imatge, i sense la deformació prèvia el mirall no tindria res a endreçar.
Dues maneres d’endreçar una deformació
DEPÈN DE LA POSICIÓ
La imatge està calculada per a un angle de visió molt obert. Cal desplaçar el cos, apropar-se al pla del suport i mirar-la gairebé de costat perquè les proporcions es corregeixin.
DEPÈN D’UN DISPOSITIU
La imatge està calculada per a una superfície reflectant concreta —aquí, un cilindre. Per molt que ens moguem, sense el mirall la figura no apareix: la correcció la fa l’objecte, no la mirada.
A la làmina s’hi distingeixen encara la numeració, a l’angle inferior esquerre, i la signatura, a la dreta: marques d’una edició gràfica que, en aquesta sala, es mostra en reproducció.
Com endreça la imatge un mirall cilíndric?
Un mirall pla retorna la imatge gairebé tal com és. Un cilindre, en canvi, comprimeix el que reflecteix en la direcció de la curvatura i l’estira en l’altra. Si el dibuix s’ha deformat abans amb la deformació inversa, el reflex el torna a lloc.
La condició és la posició. La imatge recomposta es forma sobre la superfície corba per a una alçada i una distància concretes; fora d’aquest punt, la figura es torna a desfer. Observar-la és acceptar una consigna: situa-t’hi.
Cada punt de la taca corba té assignat un punt de la superfície del cilindre.
El reflex els reordena i la figura es reconstrueix per a qui ocupa el lloc previst.
Continua explorant
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur sadipscing elitr, sed diam nonumy eirmod tempor invidunt ut labore et dolore